La malaltia del Parkinson és un trastorn degeneratiu del sistema nerviós central que pertany a un grup d’afeccions conegudes com a trastorns del moviment, i que afecta principalment, a la mort progressiva de les neurones d’una part del cervell, a causa d’una marcada disminució de la disponibilitat cerebral de la dopamina.
Aquesta malaltia acostuma a presentar-se a partir dels 60 anys i va augmentant progressivament fins als 80 anys. Tot i així, existeixen casos d’edat més jove, entre un 5-10% dels pacients tenen menys de 40 anys, inclús hi ha alguns casos d’edat juvenil.
Es desconeix la causa exacta de la malaltia de Parkinson, encara que alguns casos són hereditaris i es poden deure a mutacions genètiques específiques. No obstant això, la majoria dels casos són esporàdics, la qual cosa vol dir que la malaltia generalment no és hereditària. Es creu que la malaltia de Parkinson probablement és el resultat d’una combinació de susceptibilitat genètica i exposició a un o més factors ambientals desconeguts que desencadenen la malaltia.

Com actua?
A mesura que les cèl·lules nervioses (neurones) en parts del cervell es deterioren o moren, es pot començar a notar problemes amb el moviment, tremolors, rigidesa en les extremitats o en el tronc, o problemes d’equilibri. En tornar-se aquests símptomes més pronunciats, les persones poden tenir dificultat per caminar, parlar o completar altres tasques senzilles.

Els quatre principals símptomes de la malaltia de Parkinson són:

– Tremolor. El tremolor associat amb la malaltia té una aparença característica. Pot involucrar el polze i l’índex. El tremolor sovint comença en una mà, encara que de vegades s’afecta primer un peu o la mandíbula. És més obvi quan la mà està en repòs o quan la persona està baix estrès. El tremolor generalment desapareix durant el somni o millora amb el moviment intencional. En general, és el primer símptoma que fa que les persones busquin atenció mèdica.

– Rigidesa. La rigidesa, o resistència al moviment, afecta a la majoria de les persones amb malaltia de Parkinson. Els músculs romanen constantment tibants i contrets i la persona té dolor o se sent engarrotada. La rigidesa es torna òbvia quan algú més tracta de moure o estendre el braç de la persona.

– Bradicinèsia. Aquesta disminució del moviment espontani i automàtic és particularment frustrant a causa que pot fer que les tasques senzilles es tornin difícils. La persona no pot realitzar ràpidament moviments rutinaris. Les activitats que abans realitzava de forma ràpida i senzilla, com fer-se la higiene personal o vestir-se, poden prendre molt més temps. Sovint hi ha una disminució de les expressions facials.

– Inestabilitat postural. La inestabilitat postural, o deterioració de l’equilibri, fa que les persones afectades caiguin fàcilment.

Com podem ajudar?

Actualment la malaltia del Parkinson no té cura, però si que es poden controlar eficaçment. Existeixen varis mètodes per al tractament del Parkinson, com són: Farmacologia, les Teràpies no farmacològiques, Cirurgia i Tractament de símptomes no motors.

Però podem destacar que l’exercici físic està demostrat que és molt eficaç per al tractament dels símptomes motors de la malaltia de Parkinson, principalment l’equilibri i la postura.
Sempre s’ha de recomanar al pacient hàbits de vida saludables com evitar obesitat, alcohol, tabac i control dels factors de risc cerebrovasculars.

Per a qualsevol dubte o aclariment, pot consultar amb el seu metge especialista o posar-se en contacte amb nosaltres.